dimecres, 4 de novembre del 2009

Inhòspita tendresa



D’aquí fraccions de temps que no són res

si ho comparem amb les edats que tenen

els astres més llunyans de l’univers,

ni tu ni jo serem més que breus ombres

al calaix dels records que mai no s’obre.

Hi haurà però, qui amb un gest de sorpresa

rellegirà coses que no et vaig dir

i refarà la història d’alguns vespres

que no van ser. Prou que ho saps: sóc inepte

per les petites coses, pels detalls,

i m’entrego amb urgència irrefrenable

als silencis de pedra dels capvespres.


poema propi, octubre 2009

la fotografia és pròpia: Montblanc

5 comentaris:

  1. Gràcies a tu, Clídice i per cert, genials els teus dos darrers posts. Bé, de fet com sempre.

    ResponElimina
  2. Es un poema preciós i precis. En la teva linia.
    M'agrada molt aquest bocí en el que dius:Hi haurà, però qui amb un gest de sorpresa, rellegirà coses que no et vaig dir.
    cert, molt cert.

    ResponElimina
  3. Un poema preciós com tots, la veritat és que tots els que penges m'agraden. Ara, això de rellegir el que no vam dir, no ho sé pas... No sé si ningú rellegirà res, vaja.

    ResponElimina
  4. Gràcies pels comentaris, Sandra; em fa il·lusió que t'agradi.
    Hi ha moltes coses escrites que no hem dit mai en veu alta,Júlia. A aquestes és al que em refereixo, però és cert que costa de saber si mai ningú rellegirà res...

    ResponElimina