Ja ja no puc veure més passar anys,
veure't així, com calçobre o fet pols.
També tinc set, conec batecs del pols;
n'estic cansat, d'esquivar tants paranys.
Ben trasbalsat amb els ulls et recordo:
home format de tot allò que té
un home ver que pensament conté
i quatre mots ben confegits, recordo.
Ni gin ni sang trobo per consolar-me,
molts xerigots em donen per comprar-me.
Si fos com tu ja em fondria a les veus.
Tinc el mot sec i no vull remullar-me,
cal ignorar camins que donen l'arma...
Inacabat in memoriam, veus?
poema A Gabriel Ferrater (1972), de Ricard Creus , dins Cada Dia Un Dia, obra poètica 1968-2003, ed. Proa, 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada