dijous, 12 de novembre de 2009

Shakespeare, en versió pròpia


No has de voler que justifiqui el mal

que tu, cruel, provoques al meu cor.

Fereix-me, no amb els ulls sinó amb els mots

fent us del teu poder, i no de l’art.


Parla d’amor on sigui però amb mi

s’abstinguin de mirar els teus ulls un altre:

perquè ferir-me, ardida, quan exhaustes

les forces són i no hi puc resistir?


T’excuso així: “El meu amor sap bé

que el teu preciós mirar em fou enemic,

i ara desvia el mal molt lluny de mi

clavant el dard llençat en altre indret.”


No ho has de fer, car sóc prest a morir,

mata’m mirant-me i lliura’m del patir.




Aquí la versió original

CXXXIX

O! call not me to justify the wrong
That thy unkindness lays upon my heart;
Wound me not with thine eye, but with thy tongue:
Use power with power, and slay me not by art,

Tell me thou lov'st elsewhere; but in my sight,
Dear heart, forbear to glance thine eye aside:
What need'st thou wound with cunning, when thy might
Is more than my o'erpressed defence can bide?

Let me excuse thee: ah! my love well knows
Her pretty looks have been mine enemies;
And therefore from my face she turns my foes,
That they elsewhere might dart their injuries:

Yet do not so; but since I am near slain,
Kill me outright with looks, and rid my pain.

7 comentaris:

  1. És evident que hi ha versions molt millors (Vergés, Triadú...); però és un dels sonets que sempre m'han agradat més i que vàries vegades havia provat d'adaptar. Ara, finalment, crec haver-ho aconseguit i m'atreveixo a exposar-lo als ulls crítics de qui el vulgui llegir.Sigueu benèvols i benèvoles!

    ResponElimina
  2. No sé si será prou benèvola. Batega un shakespeare subversiu, que esclata en Antoni Casals.EL sentiment agredolç de shakespeare hi és més lleuger, però.

    ResponElimina
  3. No sé prou anglès per valorar-te'l, experts hi haurà. En tot cas els sonets de Shakespeare són una poesia perfecta per llegir i rellegir. Gràcies :)

    ResponElimina
  4. El millor traductor dels sonets de S. -ara sense incloure la teva traducció, que aquest no és pas un estudi comparatiu-, és Marià Manent, un dels poetes i prosistes més fins, elegants i precisos de la nostra literatura, mestre d'escriptors en els seus consells literaris editats.

    Estic d'acord que les traduccions s'han d'actualitzar de tant en tant a causa de l'evolució del llenguatge. I que els poetes el poden i l'han de fer seu, perquè els de S. són poemes sempre vius, en els que els lectors hi troben bellesa i respostes.
    Endavant, doncs.
    Olga.

    ResponElimina
  5. Gràcies Sandra, Clídice i Olga pels comentaris. De totes formes, no és casualitat ni error quan al meu autocomentari i al títol no parlo de traducció sinó de versió. D'una forma o altra tots som lliures (i aquesta és la llibertat que em prenc) de versionar clàssics i no clàssics. Traduir-los, al meu entendre, són paraules majors, i una tasca per a la qual, sincerament jo no em considero capacitat.
    En el cas de Shakesperare, el repte és múltiple i per això engrescador: mantenir la mètrica, rimar-lo encara que no sigui de forma estrictament consonant, i finalment provar de dir el mateix que pretenia dir el poeta...
    Que s'hagi aocnseguit o no és quelcom que li és difícil de dir a l'autor, però el que no puc negar és que la feina val la pena it'ho passes molt bé amb el repte.
    Gràcies de nou.

    ResponElimina
  6. Ostres... jo tampoc no sé anglès, però la teva versió és genial! però em sembla que no sóc fiable, m'agrada gairebé tot el que et llegeixo!

    Objectivitat, poca!

    ResponElimina
  7. Gràcies Arare per la teva benvolença. Em fa il·lusió saber que allò que d'alguna manera comença com un divertimento pot acabar generant algun tipus d'emoció (fins i tot en el cas que fos negativa) en els lectors. Una abraçada.

    ResponElimina