divendres, 23 de juliol del 2010

Recordant Georges Brassens (Supplique pour être enterré a la plage de Sète)

Recordant Màrius Torres


La nit és un palau a la teva mesura,
ànima en vetlla, vasta com cap arquitectura.
Tota distància cap al teu interior
--llunyanies de pau, --llunyanies d'amor.
L'infinit ha tancat els ulls, i sent, als polsos,
un batec suavíssim, fet dels somnis tan dolços
que eleva en aquesta hora la vida d'aquest món.
Un trèmul pes d'estrelles descendeix al seu front.
Tanca també tu els ulls i adorm-te en la pau clara,
ànima en vetlla, ànima en servitud encara;
i escolta bategar, com en somnis, dins teu,
el repòs de la mort, el silenci de Déu.




Màrius Torres, La nit és un palau..., 1941

dimarts, 20 de juliol del 2010

Lamentacions


Lamentarem
hores mortes davant
opacs miralls
que només reflecteixen
excitades absències.



poema Lamentacions, dins "L'angoixa de la fulla abans de caure", Bubok 2010

dimarts, 6 de juliol del 2010

Retorn a la poesia, amb Maria Àngels Anglada


No he donat a cap altre les claus d'aquest tresor
que mai no ha estat ben meu, ni en altres braços
he escampat els pocs dons amb què et rebia.
Te'n vas anar amb passes tan subtils
i tan sense remor vas oblidar-me
que el qui vingué després el teu rostre va prendre
com el vell déu la nit que engendrà Hèracles
amb figura robada i els seus besos ardents.
Només molt fugaçment una altra fesomia
d'ulls no tan clars i somriure més fàcil
vaig veure al rostre que em semblava el teu,
i tant vaig enyorar-te com enyoren la nit
els jardins fatigats de massa resplendor.
Com tu sense brugit, sé que ara torno a tu,
amant antic, isard d'altes carenes:
en tots a tu et cercava, innocent infidel.



poema RETORN A LA POESIA, de Maria Àngels Anglada, dins Poesia Completa, edicions Vitel·la, 2009