dimarts, 28 de setembre del 2010

Camino al costat de l'esclat de les ones...

Camino al costat de l'esclat de les ones:
el litoral guarda el secret de les meves passes entre
les xarxes de sal portades pels vaixells
i el laberint de les algues encara ara oferides

a la platja. M'assec a mercè dels penya-segats dibuixant
el teu nom sobre l'arena; i és com si lentament
pronunciés una crida trista a la qual ningú
no acudeix. Es fa tard per al lament de les sirenes:

ara les marees cabdellen fils d'escuma al voltant
dels meus peus, les aigües ja no transporten
la meva veu, perdent-se sobre les dunes
que els vents van desbastant lentament

quan cau la nit. Sempre tinc por de que no tornis.


Maria do Rosário PEDREIRA, La casa i la flaire dels llibres (trad. d'Antoni Xumet), El GALL Editor, 2009

divendres, 24 de setembre del 2010

Una quarteta d'Omar Khayyam


Llàstima que el guany ja se'ns hagi acabat,
i que als peus de la mort els cors es tornin sang.
Ningú no ha tornat mai de l'altre món per dir
als viatgers d'aquest món què els ha de passar.




Omar Khayyam(1048-1131), Quartetes, Traducció d'Àlex Queraltó Bartrés, adesiara editorial

dijous, 16 de setembre del 2010

Recuperant poemes de joventut


No hi ha poemes d'amor.
Ara per ara, només
serà possible, si de cas,
escriure, amb molt d'amor,
els versos dels nostres poemes.



(1978)


dijous, 9 de setembre del 2010

Posta de sol a Luxor


Des del desert
els càlids vents encalmen
rogencs capvespres.
Quan mor el sol comencen
les més tenses esperes .
fotografia pròpia: La lluna al temple de Luxor