dilluns, 9 de novembre de 2009

Dia d'estiu


SEMPRE HI ha algú que aguaita les entrades
i les sortides, amatent al cop
de porta amb què el carrer vol desvetllar-se.
Indiferents a tot això,
fem començar sovint els nostres dies
una mica més tard que el comú de la gent,
i encara ho fem pensant
en llargues migdiades, a recer
d’aquest sol que ara sembla enterbolir-se
a mesura que les hores s’allunyen,
amb un posat indolent, del migdia.
Després vindrà la tarda i amb la tarda
les passejades breus
buscant en els racons de cada dia
un renovat motiu per al somriure.
I quan es fa de nit, i aquí les nits
són molt més fresques, recomptem les rutines
per entendre la mandra que ens devora
quan pensem el retorn al món de sempre.

poema DIA D'ESTIU, dins UNA OBSTINADA IMATGE, ed. ÒMICRON, 2009
la fotografia és pròpia, Escales al carrer

2 comentaris:

  1. Els dies esfilagarsats d'estiu, aquella sensació de temps aturat en una imatge. Els hàbits que ens fan romandre amb la tèbia companyia d'algú.
    m'ha agradat molt.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Sandra. És precisament el que intentava: crear una imatge de temps suspès.
    Ens anem llegint.

    ResponElimina