dijous, 10 de novembre del 2011

Homenatge blocaire a Montserrat Roig


Les tres s'adonen que el vell les mira i xiuxiuegen entre elles. Riuen. A la Mabi, se li ha descordat el botó de nacre del capdamunt de la brusa i la Desirée encara llamineja el gelat de taronja. La Mabi i l'altra han anat a la comuna i el vell estrany, amb barret i bastó, s'ha acostat a la Desirée i li ha fet un petó als llavis, llavis de maduixa gebrada, li ha dit. La Mabi, quan han tret del bar el vell estrany, ha preguntat a la Desirée, i tu, què has sentit quan t'ha besat? No ho sé, ha fet la Desirée, potser una mica de fàstic.


Montserrat Roig: El temps de les cireres  (Edicions 62, 1977)
la fotografia és de Ricardo Costa (1000imagens.com)

2 comentaris:

  1. La meva vida va canviar el dia que vaig llegir aquest llibre.... tot va començar amb "La veu meliodiosa" i va continuar amb aquest.

    De vegades, m'agradaria haver nascut uns anys abans només poder haver-la pogut gaudir.

    ResponElimina
  2. relament la imatge és molt ben triada per al fragment seleccionat. M'ho puc imaginar. Pobra Desirée!

    ResponElimina