Passejant per Edimburg se t'escalfen
els peus dins les botes de pluja.
Atura't i descalça't, trepitja
l'herba que baixa fins la mar,
però no em clavis un altre cop el no.
La glòria dels teus ulls comença
a esquerdar-se. I aquest matí,
he trobat el somriure i les arracades
damunt la tauleta de nit;
eres de nou a l'aigua, observant-te
els peus com s'anaven ofegant.
Has tornat amb les botes a les mans
i jo, ebri d'amor, he anat recollint
totes i cadascuna de les gotes
salades que t'anaven regalimant.
poema Edimburg, d'Aleix de Ferrater i Gabarró, dins Escoltant la Sal, IV Premi de Poesia Joescric.com, publicat per Fundació Cabana, 2007
fotografia pròpia, Plaça interior a Edimburg
fotografia pròpia, Plaça interior a Edimburg
Bon poema, amb l'atractiu del nom Edimburg. De totes maneres, l'última línia o vers caldria perfeccionar-la.
ResponEliminaSalut i euros,
Olga
hello... hapi blogging... have a nice day! just visiting here....
ResponEliminaHi estic d'acord OLga, és un bon poema. Li proposaré a l'Aleix, de cara a una hipotètica revisió que es replantegi el darrer vers. Mai no és tard...
ResponElimina