dilluns, 21 de setembre del 2009

Cançó a Mahalta, de Màrius Torres


Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure
que em deixes quan te'n vas,
i un moviment de branca entre dos aires, lliure,
en l'últim zenit del teu braç.

Per això quan ets lluny, i el meu desig et pensa,
el teu adéu en mi
m'atansa al teu record amb la dolça temença
d'entrar tot sol en un jardí.


poema Cançó a Mahalta, de Màrius Torres, extret de MÀRIUS TORRES, POESIES (ed.62, 1998)

6 comentaris:

  1. Un poema preciós, i bucòlic.
    una abraçada

    ResponElimina
  2. La bellesa del poema m'ha deixat pensativa.
    Que inquieta i dolça la entrada en aquest jardí!

    ResponElimina
  3. Benvolgut Antoni, m'agrada quan ofereixes els teus propis poemes, perquè et mostres tu mateix i el teu món.

    Ara bé, els poemes d'altres també ens ensenyen el teu entorn i les teves preferències.

    Per molts anys de poesia.

    ResponElimina
  4. Olga, veig que s'han resolt els problemes de "comunicació" amb el meu blog. Me n'alegro i repeteixo que és per a mi una gran satisfacció saber que de tant en tant passes per aquí.
    Eva, benviguda a aquest modest espai poètic.
    Sandra, gràcies per seguir passant per aquí.

    ResponElimina
  5. es una puta merda de poema
    fills de puta

    ResponElimina
  6. Benvolgut anònim:
    gràcies per deixar aquí la teva opinió. Si el que pretenies era escriure un haikú, has comptat malament els versos i les síl·labes. No defalleixis. Algun dia et faras gran i aprendràs a escriure (podries començar a fer-ho pel teu nom).

    ResponElimina