Poeta Barroc

Com pobre navegant que s'extravia,
dellà del mar i els somnis de fortuna,
camina l'home en va patint comuna
presó de falsos plers on la mort nia.

Perdut el rumb del bé que perseguia,
s'encara amb Déu que calla i romp la lluna
del seu mirall on veu, el ver s'enruna,
les cares de l'absurd que ell intuïa.

No sap on posar els peus, no sap de quina
manera podrà alçar el seu cor que abatre
pretén el desengany. Sent la mesquina

certesa del no-res i la temença
de viure decebut, nan de teatre,
fugaç, a un món d'efímera aparença.

poema POETA BARROC, de PONÇ PONS, dins Desert Encès, Quaderns Crema, 1989
la fotografia és pròpia: Esculls a Lanzarote