-Tu, que sempre m'aculls
amb una mirada tan alta,
digues: ¿de quin color són els teus ulls,
Mahalta?
Cançó a Mahalta, de Màrius Torres, 1937, dins Màrius Torres, POESIES, ED 62, 1998
fotografia extreta del blog O sal da nossa pele
fotografia extreta del blog O sal da nossa pele
M'agrada molt la poesia del Torres i em sap greu que se'l valori poc, i de vegades se'l vegi com un poeta de segona fila. És cert que els místics i els il·luminats tenen poc èxit, però en aquest cas té un nivell molt alt.
ResponEliminaPer cert: el seu avi i el seu pare van ser els màxims introductors de l'espiritisme a Catalunya. A vegades trobo que en Màrius deixa moltes pistes d'una més que possible fe espiritista en els seus textos, fins i tot en els de Mahalta. Com ho veus?
Gràcies pel comentari Lluís. Vaig conèixer la poesia de MT a través d'una antologia de la poesia catalana a casa del meu avi. No sé si llavors (devia ser l'any 77 o 78) havia sentit la versió d'una del les Cançons a Mahalta de Lluís Llach, però sí que recordo que va ser, llegint el llibre un dels que més em va agradar. Era diferent de molts dels què emplenaven les primeres pàgines (Maragall, Guerau de Liost, Ventura Gassol, Verdaguer...).
ResponEliminaCrec que MT està carregat d'una espiritualitat no empalagosa (al pròleg del llibre d'on he tret el poema, Pere Gimferrer parla d'espiritualitat laica), i que té una càrrega de simbolisme extraordinària, sempre a la recerca de "la raó última de l'existència". No sabria dir-te si hi ha o no "espiritisme". En aquest tema, la meva formació "científica" em fa anar justet. Conec una mica el tema de l'espiritisme familiar, però no sóc capaç (i segurament és una limitació meva) de trobar nexes amb la seva poesia. En tot cas, és una reflexió la teva que em farà mirar-me el llibre amb uns altres ulls, i per tant t'ho agraeixo.