Voldràs tornar algun dia a Cannaregio
i caminar de nou entre els silencis
del ghetto vell, sentint com els nens juguen
o com ressonen passes que travessen
els ponts d’una Venècia diferent
de la ciutat que bull prop de San Marco.
Hem implantat records nous a un vell somni
i ara ens veiem traçant recorreguts
més enllà del brogit dels vaporettos
o de les multituds ensinistrades
per fulletons o agències de viatge.
Voldràs tornar algun dia a Cannaregio
i perdre’t pels carrers d’aquest capvespre
on hem recuperat alè i petjades
la fotografia és pròpia: Venècia 2009, Cannaregio
ohh! Es un poema preciós, que se m'ha quedat al pit en una ullada, la imatge plena de melangia com la lletra.
ResponEliminaEnhorabona.
Un poema escel·lent.
ResponEliminaaquest ver
"Hem implantat records nous a un vell somni", així com l´últim m´han semlblat genial.
La idea exposada amn la serenitat que ho fases captivadora.
Una abraçada i gràcies per portar-me tants records amb el teu poema.
Joan