dilluns, 22 de juny del 2009

Tactes


T'escric des d'un desert
on el desig es perd, dunes enllà,
on s'esqueixen les pells
sense interfície,
on la set és ja l'únic que puc beure.

I et veig des del desert
que aquesta nit abriga,
una agonia indòmita i molt lenta
de sentits fets tempesta.

poema TACTES (III), dins el poemari ELS MURS DE L'ODI, Ed. Òmicron, 2007
fotografia de Karin Rosenthal
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

2 comentaris:

  1. Sandra D.Roig23 de juny del 2009, a les 8:14

    Certament, el desert t'ubica en l'absència de sensacions, em duu a la solitut.
    no vull desvetllar-ho, no em toca.
    Només que em sembla un poema, plè de sensibilitat, i preciós.

    ResponElimina
  2. Joan Tristany20 d’agost del 2009, a les 18:14

    Hola Antoni. Me n´alegro molt de haver trobat el teu blog. Dels primers que conec de poesia en català.
    El teu poema m´ha agradat molt. Es trist i em porta a terrenys de solitud, tristor i angoixa.
    Les meves felicitacions i una abraçada.
    Joan

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)