Els vespres blaus d'estiu aniré pels camins
espicossat pels blats, petjant l'herba menuda:
somniador, en tindré la frescor als peus.
Deixaré que el vent banyi la meva testa nua.
No enraonaré, ni pensaré pas en res:
però un amor immens em sortirà de l'ànima,
i aniré lluny, molt lluny, com un bohemi
natura enllà - tan feliç com amb una dona.
poema Sensation, de Rimbaud, versió de Joan Brossa, dins LES UNGLES DEL GUANT, RONDA DE RIMBAUD, Llibres del Mall 1974
Donçs si, tota una sensació.
ResponElimina"tan feliç com amb una dona" exalta la felicitat més absoluta?.
Es preciós.