dilluns, 16 de febrer del 2009

Dona a la finestra (de Susanna Rafart)



Dona a la finestra

Tota la llum arriba al punt de la finestra
des d'on una ciutat mossega el préssec
de la tarda. Podria ser París
però ara la nostàlgia no ve al cas:
la dona sent giscar gavines que envelleixen.
Ha abandonat el llibre que llegia
vençuda per la sal de soledats
que des del novè pis d'un vell hotel
escolta en veus de patis ja secrets.
I pensa recolzada a la finestra
què fa una dona en una habitació semblant.
Lluny de la mar, la mort sosté amb fortesa
el seu esguard més fosc.

2 comentaris:

  1. Genial i la fotografia, especialment, art en estat pur :-) Vols dir que no estàs una mica melancòlic darrerament?

    ResponElimina
  2. Potser sí que estic una mica malenconiós, darrerament. Deu ser cosa de la lluna.

    ResponElimina