divendres, 6 de febrer del 2009

Combats d'amor

I no és que ho digui, entre altres, Margarit:
l’amor que compartim ja no té pressa
i es va nodrint d’arrels d’una certesa
confusa al pas dels anys i de l’oblit
d’allò que ens ha passat o que ens hem dit.
Amb més o menys esforç, fem la despesa
prevista en el contracte que, a despit
de tot, ens manté vius en la contesa.
I, combatents distants amb prou freqüència,
anem arreplegant tremp. L’experiència
que ens dóna el propi temps: silencis breus
no oculten que sovint el fred i els dubtes
s’arrengleren als límits de les culpes
amb què hem de despertar l’enuig dels déus.




poema SENSE PRESSA, dins UNA OBSTINADA IMATGE (ÒMICRON 2009)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada