dimecres, 11 de febrer de 2009

Prozac


Prozac


La lluna és un glaçó en el vas de fosca
que m'ofereix la vida. Quina història
no prova de negar el seu tenebrós epíleg?
Però el monstre sóc jo, i no algú altre
a qui, per jo salvar-me, puc matar.
La vida és justament aquest desastre.
Com extirpar la culpa de les pedres?
Com aturar el dolor dintre d'un túnel?
Com sentir si, tan lluny dins de la nit,
està plorant la nostra filla morta?
Els antidepressius són pesticides.
Sempre són falsos els finals dels contes,
perquè no es suïcidin els infants.
Joan Margarit, dins Casa de Misericòrdia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada