Avui fa sol potser perquè has vingut.
Més enllà de l'altra riba del riu
hi ha el verd del bosc on mai no gosem perdre'ns,
i un reflex d'un nou sol per compartir.
Et tinc altra vegada i m'és possible
deixar que em posseeixis, mentre el vespre
ens ha d'anar caient amb pulcritud.
Tantes hores com fa que t'esperava
i ara no sé si dir-te que el silenci
amb què anem construint les nostres vides
ja no em fa por ni espanta les carícies.
Potser perquè has vingut el sol és nou
i la pluja s'allunya com l'exèrcit
d'un enemic que es bat en retirada.
Més enllà de l'altra riba del riu
hi ha el verd del bosc on mai no gosem perdre'ns,
i un reflex d'un nou sol per compartir.
Et tinc altra vegada i m'és possible
deixar que em posseeixis, mentre el vespre
ens ha d'anar caient amb pulcritud.
Tantes hores com fa que t'esperava
i ara no sé si dir-te que el silenci
amb què anem construint les nostres vides
ja no em fa por ni espanta les carícies.
Potser perquè has vingut el sol és nou
i la pluja s'allunya com l'exèrcit
d'un enemic que es bat en retirada.
Verd, publicat dins La mirada de la gàrgola (ed. Òmicron, 2008)
t'enllaço, també, aquest blog!
ResponEliminaDe vegades es fa difícil, dir les coses en un sol blog, sembla que hi ha diversos temes, que han d'anar a parar a "calaixos" diferents, oi?
Una abraçada!