divendres, 20 de febrer de 2009

Glaç


Glaçat, aquest
vespre d’hivern retreu
amors, absències
que no van consumar-se
al cor del solitari
Glaç, del poemari inèdit L'angoixa de la fulla abans de caure
fotografia d'Antònia Llunell (Patagònia 2004)

2 comentaris:

  1. Hola Antoni!

    M´ha encantat el poema. Amb permis l´he ficat a la 1 plana del meu blog.


    Records
    Aurora

    ResponElimina
  2. Gràcies, Aurora. Cap problema. Vaig seguint el teu bloc, que trobo molt fresc i interessant.

    ResponElimina