LA MORT SOBREVIVENT
Hi ha una manera de pensar la mort
en què la mort mateixa ens atenalla,
com si fóssim nosaltres el record,
com si fos ella la que ens pensa i mana.
Hi ha una manera de pensar la mort
que és com viure-la abans de la mortalla,
sentir-ne el fred amarg a dins del cor
i ésser el cor de la mort a la vegada.
Veure'ls el pare i el fill d'un mateix
i esdevenir un mateix vivent cadàver;
mirar amb ull gèlid el passat on neix
el futur ja marcit de l'esperança.
Estrangular el futur amb el passat,
orfes de temps i orfes d'eternitat.
Josep Palau i Fabre, 1952 (dins Atzucac)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNo coneixia aquest tipus de sonet; jo en el tema de la poesia sóc bastant autodidacta. M'estranya molt l'estructura d'aquest on els dos tercets finals es converteixen en un quartet i un rodolí o apariat. També m'ha sorprès una mica la forma de rimar els versos: el primer amb el tercer vers són consonants, el segon amb al quart assonants. Però el segon vers de l'últim quartet no rima i després acaba amb un rodolí amb una rima pròpia. Bé, sempre he pensat que s'ha de ser molt creatiu amb els sonets i jugar una mica amb les seves possibilitats, que són moltes, però aquest m'ha xocat, tanmateix el trobo molt maco. Sempre fas bones tries.
ResponEliminaJordi, el sonet clàssic són els catorze versos seguits, sense estrofes; però a partir d'aquí hi ha variants. Hi ha autors que utilitzen aquesta estructura de 4-4-4-2 (per exemple Joan Triadú en la seva versió dels sonets de Shakespeare), encara que en la majoria de casos, certament, es fa 4-4-3-3.
ResponEliminaPel que fa a la rima, crec que és un problema de pronunciació: si fa "cadàver" com es pronuncia en castellà, no surt la rima, però si la pronuncies en català oriental, fa rima assonant amb esperança. En tot cas, és un sonet meravellós, estem d'acord.