veu observar en tot moment la distància
suficient per mantenir l’encís
d’un breu alè o d’un perfum dolcíssim.
I cada nit, potser en contrapartida,
t’ofegaves en un llit de silenci
i a glops d’angoixa i de desesperança
bevies de la insòlita bellesa
que, als quatre vents, els seus ulls proclamaven.
Del llibre Els murs de l'odi (ed. Òmicron, 2007)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada