dijous, 8 d’abril de 2010

Les coses que ens hem deixat de dir


Hem vist passar, feixugues, les paraules
i hem compartit, callats, les campanades
que anaven marcant hores que els rellotges
van ignorar: els pensaments són busques
aturades. De tarda hi ha una boira
que els ulls han esquinçat mentre les dents
cruixen al ritme amb què el silenci es glaça.
I hem procurat que cap gest no destorbi
el pas del temps a què ens hem conformat.
Un dia vam pensar que ja ens havíem
dit tot allò que mai podríem dir.
No sé si ho hem dit tot o entre les coses
que ens hem deixat encara hi ha mentides
que havíem preparat per si arribava
el temps en què les mans perden el tacte.

poema Les coses que ens hem deixat de dir, del llibre El dilema de Faust, (ed. Omicron, 2010)

4 comentaris:

  1. Menys del que sembla, Clídice. En tot cas, malenconiós.

    ResponElimina
  2. extraordinari! si, jo diria també malenconiós i silenciós.

    ResponElimina
  3. Gràcies estrip, pel comentari i per passar per aquí.

    ResponElimina