No puc ja més! Car et sabies pres
del do d'un bes del tot inesperat.
Cos que has amat! Ara puja l'enyor.
Sols un pudor, implacable, t'ha atret.
Per aquest fet o per aquest debat,
hi haurà combat o bé secret afany.
El desengany no t'ha de valer res.
Perdura el bes del qual t'has sentit pres.
Extret d'Els amants, dins Manual de Conformitats, Vicent Andrés Estellés, obra completa, (edicions 3 i 4, 1977)
la fotografia és de Roberta Jardim (1000imagens.com)
la fotografia és de Roberta Jardim (1000imagens.com)
Vincent Andrés Estellés, un dels meus poetes; passional, directe, clar...
ResponEliminaÉs una delícia llegir el seus poemes.
Salut.
És important anar parlant del Vicent A. Estellés perquè vivim en una cultura massa catòlica encara, que té por dels poetes eròtics. Fas molt bé, i fins i tot pensava en proposar alguna mena de festival estellesià als blogs. Ja en parlarem.
ResponEliminaCaram, calpurni i lluís, si us descuideu escriviu els comenatris abans que hagi acabat d'escriure el text! :-)
ResponEliminaÉs veritat,m Calpurni, que llegir (i jo diria més, rellegir) els seus poemes és una experiència deliciosa.
I com diu en Lluís, recuperar l'Estellés d'alguna manera és com rebotar-se amb certes normes imperants (per activa o per passiva).
No és una mala idea, Lluís, aquesta del festival blogoestellesià.
Estellés, brisa marina que m'alegra l'ànima... què gran! Senyor de faunes i nimfes de vora séquia! Per cert, em pareix bona idea la del festival estellesià.
ResponEliminaL'ànima i altres estris més carnals, alegra l'Estellés, Faune. Gràcies per fer sonar la flauta per aquí.
ResponElimina