dimecres, 20 d’octubre de 2010

Un brindis amb vi blanc



Pensant en tot allò que queda encara,
malgrat tot, per escriure, encetaries 
ampolles de vi blanc
i faries un brindis solitari
a compte de les coses que no passen
i les que van passar sense percebre-les.
Mirant enrere, veus falsos deserts,
deserts que un dia vas imaginar
només per mantenir raons estranyes
que t'han menat als freds des dels que escrius.
I, per davant, ja ho veus, vas establint
punts suspensius i interrogants als versos
que s'han d'anar quedant per un camí,
al capdavall, agrest i intransitable.

2 comentaris:

  1. Que sigui un Chartra Riesling, creat i confegit a la llera del Rhin.
    també el vi es lempeltat dels impulsos, i desbua la imaginació per crear versos novells.
    Un poema, nu i real.

    ResponElimina