diumenge, 10 d’octubre de 2010

Espadats



Hem passejat
pels espadats observant amb plaer
com una onada ens en tornava una altra,
com cada bri d'aquest aire, ja escàs,
duia la sal que ens cremava l'esquena.
I hem vist velers i motores traçant
amples camins resseguint els esculls
que hem recreat només per a nosaltres,
ara que el dia és més breu i esperem
veure arribar amb l'horabaixa els neguits
de cada vespre.

poema ESPADATS, del llibre UNA OBSTINADA IMATGE, Ed. Òmicron, 2009

2 comentaris:

  1. La veritat és que ets un gran poeta i no ho dic per ensabonar-te.

    ResponElimina
  2. Gràcies Júlia. Deixem-ho sense adjectius. Venint de tu, en tinc prou sabent que t'agrada.

    ResponElimina