dilluns, 18 d’octubre de 2010

La poesia és el cianur...


La poesia és el cianur
que deixo cada nit a la tauleta:
me'l vaig bevent a glops amb la mateixa
desídia i parsimònia amb què llegeixo
Baudelaire i Ausiàs March o deixo notes
que volen fer millors els meus poemes.
I un cop l'he pres, les coses són més clares
si puc parlar d'amor tenint en compte
que el límit és la mort, si parlo encara
del desig expressat en la mesura,
si oblido per un temps tots els recomptes
a què sotmeto el vers i les paraules.
Hi ha un bosc on he enterrat les meves lletres
per por que puguin mai enverinar-te.

2 comentaris:

  1. horrible mort aquesta que esmentes, Jesús.Q Que mai no ens manqui l'emoció i sobre tot, la capacitat de manifestar-ho.

    ResponElimina