dimecres, 9 de juny del 2010
Modelatge
Segurament no em podré guanyar mai la vida com a rapsode, però he decidit posar-me a prova. Aquest és un poema inclós a La mirada de la gàrgola, llibre que vaig publicar l'any 2008 (ed. Òmicron). Obro així una nova manera de portar la poesia pròpia i aliena a aquest bloc (tot i que segurament seguiré fent prevaldre la forma escrita).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
avui, en un altre blog, l'autor ens presenta un conte escrit per algú que no en sap d'escriure i tot són folis en blanc. He pensat que tendim a creure que la grafia ho és tot quan, en realitat, l'oralitat ho és tot. M'ha agradat trobar el teu post. Rumio, però, si la imatge distreu l'atenció de les paraules i torno a escoltar-te sense mirar. Millora molt, l'atenció és multiplica i el poema pren cos. :)
ResponEliminaPer cert que no sé si és que estic en el portàtil o és que el so no és prou bo.
Gràcies Clídice. He fet una comprovació i tot i que el só no és res de l'altre món, millora lleugerament amb altaveus, de manera que encara es nota més com ho faig de malament recitant. :)))
ResponEliminadoncs gràcies a tu que m'has inspirat un apunt de so que penjaré dissabte, i en el que et cito pertinentment, a l'estil d'editorial :)
ResponEliminajo no gosaria penjar-me a mi mateixa en youtube! però m'agrada veure i escoltar com ho fan altres i em sembla una molt bona manera d'acostar-nos a la poesia d'una nova-antiga manera. :)
ResponEliminaToni, ets un valent!
ResponEliminaEt veig molt seriot, clar que el poema s'ho porta però al final...
Ara ja veig que no tindré que llegir.
Benvinguda, Júlia. Segurament va ser un acte més irreflexiu del que em penso jo mateix, això de "penjar-me" en youtube. Però ja està fet. Ha estat una mena de suïcidi de l'anonimat o la invisibilitat que de vegades ens protegeix als bloguers/blocaires.
ResponEliminaNúria, és que jo ho sóc molt de seriós... :))!
ResponEliminaEspero que l'escoltar no et faci perdre el llegir...
Una abraçada.