dimarts, 1 de juny del 2010

Desordre, de Narcís Comadira


Com un sonàmbul vaig,
d'esma només, passant,
frisós de cambra a cambra,
blanques estances buides.
I la remor dels passos
és un silenci més.
I la meva ombra fosca
més negror a la tenebra.
I pensar que al matí
per tu i per mi somreia
(ah quin tou de lilàs,
rou i perfum tendríssims!)
l'amor, aquesta espurna.
Sol, sóc només desordre.


poema Desordre, extret de Desdesig, de Narcís Comadira, Els Llibres de l'Escorpí, 1976
la fotografia està extreta del bloc de MARCÚS
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

2 comentaris:

  1. Olga Xirinacs2 de juny del 2010, a les 16:13

    Desordre, desdesig, desesma d'estelles destralades, desarmat desmarco destrosses, desconhort d'espais desestimats.

    ResponElimina
  2. Antoni Casals i Pascual2 de juny del 2010, a les 22:55

    Descol·locat, deso desbocades desinències després d'escriure desesperadament despert.

    Gràcies Olga pel teu original, provocador, desenfrenat comentari.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)