dimarts, 1 de juny de 2010

Desordre, de Narcís Comadira


Com un sonàmbul vaig,
d'esma només, passant,
frisós de cambra a cambra,
blanques estances buides.
I la remor dels passos
és un silenci més.
I la meva ombra fosca
més negror a la tenebra.
I pensar que al matí
per tu i per mi somreia
(ah quin tou de lilàs,
rou i perfum tendríssims!)
l'amor, aquesta espurna.
Sol, sóc només desordre.


poema Desordre, extret de Desdesig, de Narcís Comadira, Els Llibres de l'Escorpí, 1976
la fotografia està extreta del bloc de MARCÚS

2 comentaris:

  1. Desordre, desdesig, desesma d'estelles destralades, desarmat desmarco destrosses, desconhort d'espais desestimats.

    ResponElimina
  2. Descol·locat, deso desbocades desinències després d'escriure desesperadament despert.

    Gràcies Olga pel teu original, provocador, desenfrenat comentari.

    ResponElimina