L’HORITZÓ és una terra de falses esperances
i el futur va adquirint freds amb què no comptaves.
Hi ha uns camins en la mar, una línia traçada
als mapes que has perdut i et duen lluny de casa,
sense pèrdua possible, sense hora d’arribada.
En les aigües glaçades, la nit inacabable
estén el seu mantell de sal a pells colrades:
et pren un tremolor que tu no coneixies
i sents que ets un infant en platja abandonada.
En la foscor els teus ulls retroben antics somnis
i recordes uns contes de por que t’explicaven
a la vora d’un foc llunyà en terra ja estranya.
un viatge terrible
ResponEliminai t'escopiran quan arribis, perquè hauràs deixat de ser persona. M'ha agradat molt, gràcies.
ResponEliminaUn viatge fascinant, perquè l'aventura és sempre allò desconegut. Per això ens desem els records, per si necessitem un refugi en la inclemència que no sabem.
ResponEliminaOlga Xirinacs
Una poesia terriblement bella.
ResponEliminam'encant.
Una salutació.