dilluns, 1 de febrer de 2010

Retrobant Espriu


Alçarà a poc a poc el meu dolor
la bona casa en els dies de l'erm?
Un petit foc que m'allunyi temences,
un llum mirat per la cansada nit.

Ulls des del fred esguarden amb fixesa,
prims llavis diuen tots els noms de la mort
i m'empresonen en una lenta cançó.
Com obriré camins al meu retorn?

Passos i temps em guien a la pau,
i crido amb antic mot el meu desig.
Però sentir només, sense comprendre,
no em salvarà del vell furor del vent.


poema ESCRIT A LA MANERA DE SALOM, de Salvador Espriu, dins EL CAMINANT I EL MUR (1954)

fotografia de F. Monteiro (1000imagens)

2 comentaris:

  1. I encara que Espriu comprengués, tampoc se salvaria del furor del vent.
    ¿Has llegit les proses d'Espriu? Per a mi força millors que la poesia.

    Olga Xirinacs

    ResponElimina
  2. He de reconèixer, Olga, que he llegit poca prosa d'Espriu, i que en ja fa molt temps. En aquell moment recordo que no em va fer el pes, però aquestes coses passen i de vegades tenen més a veure amb circumstàncies personals que amb altra cosa. Sobre la poesia d'Espriu, crec que m'ajuda a entrar-hi el fet que en bona mesura part de la seva obra la vaig conèixer amb música (Raimon, amb les Cançons de la Roda del temps, sobre tot) i la seva lectura sempre m'ha resultat "musicada", si em permets expressar-ho així. Reconec, però, que és un pèl críptic...

    ResponElimina