dimecres, 17 de febrer del 2010

Pastera


L’HORITZÓ és una terra de falses esperances

i el futur va adquirint freds amb què no comptaves.

Hi ha uns camins en la mar, una línia traçada

als mapes que has perdut i et duen lluny de casa,

sense pèrdua possible, sense hora d’arribada.

En les aigües glaçades, la nit inacabable

estén el seu mantell de sal a pells colrades:

et pren un tremolor que tu no coneixies

i sents que ets un infant en platja abandonada.

En la foscor els teus ulls retroben antics somnis

i recordes uns contes de por que t’explicaven

a la vora d’un foc llunyà en terra ja estranya.

4 comentaris:

  1. i t'escopiran quan arribis, perquè hauràs deixat de ser persona. M'ha agradat molt, gràcies.

    ResponElimina
  2. Un viatge fascinant, perquè l'aventura és sempre allò desconegut. Per això ens desem els records, per si necessitem un refugi en la inclemència que no sabem.

    Olga Xirinacs

    ResponElimina
  3. Una poesia terriblement bella.
    m'encant.
    Una salutació.

    ResponElimina