dimecres, 16 de setembre del 2009

Un poema de Luís García Montero


No existe libertad que no conozca,
ni humillación o miedo
a los que no me haya doblegado.
Por eso sé de amor,
por eso no medito el cuerpo que te doy,
por eso cuido tanto las cosas que te digo.


poema RESUMEN, de LUÍS GARCÍA MONTERO, extret de 20 AÑOS DE POESIA -nuevos textos sagrados 1989-2009, TUSQUETS EDITORES, 2009
la totografia és pròpia, FINESTRES
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , ,

3 comentaris:

  1. Jesús M. Tibau16 de setembre del 2009, a les 8:48

    cal arriscar-se per a viure

    ResponElimina
  2. Anònim16 de setembre del 2009, a les 17:03

    Et volia dir, amic Antoni, que m'agrada quan escrius les teves, de poesies. Ets tu mateix i més a prop del lector.

    Ara bé, quan poses les dels altres també ens ajudes a conèixer les teves preferències, però m'agrada observar la teva evolució.
    ¡Endavant!

    ResponElimina
  3. Antoni Casals i Pascual17 de setembre del 2009, a les 0:13

    Gràcies pels comentaris. Jesús M., en el joc entre risc assumit i contenció hi ha el secret de viure, m'imagino.

    Gràcies "anònim" (Olga?). No sabria fer un blog amb textos exclusivament meus. De fet, les coses "dels altres" també són, en aquest espai, una mica meves.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)