dilluns, 14 de setembre de 2009

Maria-Mercè Marçal: sonets eròtics (ii)


Escanyaré la bèstia que em mossega a l'arrel
i escopiré el verí que emmalalteix la fulla.
El verd del meu amor és un bosc que es despulla.
Té la pell morta! Encén fogalls a tomb de cel!

Desabraça'm! Que l'aire torni a tenir-me viva,
lluny de l'ullal voraç que em clava a la tenebra!
Desabraça'm i, a sang, arrenca'm de la febre
que ha dut la meva barca fins a la teva riba.

Encerta'm de ple, llamp que signes l'enderroc!
Desabraça'm de l'aigua! Desabraçam del foc!
Estella'm! Sigues ara el tall de la destral!

Contra el corc que m'ensenya a viure amb la ferida
parlo: sóc l'arbre pres d'angoixa tardoral.
Desabraça'm! O abraça'm sense retorn ni brida.


poema extret del poemari SAL OBERTA, MARIA-MERCÈ MARÇAL, dins Llengua abolida (ed. 3 i 4, 1989)

7 comentaris:

  1. Gràcies per triar aquestes petites joies, ara que el poema se'm fa monóton i repetitiu.
    :) una salutació

    ResponElimina
  2. Maria Mercè marçal és una de les meves poetes predilectes. Bona tria!

    ResponElimina
  3. He, he, em sembla que t'has inspirat en el sonet que vaig posar a Facebook per posar un sonet eròtic aquí. Evidentment més fi, més subtil i d'una qualitat a la que el meu ni s'acosta. I especialment la sensualitat de les dones quan escriuen sobre coses d'aquestes és insuperable. Mira si no: http://www.terra.es/personal5/itaka2002/poesia/GIACONDA_BELLI_poesia/proyectodecancion.htm

    ResponElimina
  4. Sandra, prova de llegir-lo en veu alta, marcant-ne el ritme i veuràs que la repetitivitat únicament és un artifici que potencia el sentit i la passió que transmet el poema.
    Gràciies a tu, Clídice per passar per aquí.
    Ma-Poc, compartim gustos.
    Jordi, ni els teus ni els meus sonets s'acostaran mai als de la MMM, ja ens agradaria...

    ResponElimina