Clavo els ulls en el roig
de la sang que m'oblida.
Després la paret blanca
que alça la teva absència,
de fit a fit em torna
el verd lívid de l'odi.
poema inclòs dins el recull Llengua abolida (3i4 edicions, 1989),de Maria Mercè Marçal
imatge extreta del blog tangoteando
imatge extreta del blog tangoteando
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada