Però hi ha el verd del Sena
i naus, dessota el Pont Royal.
Ara només noms
m'invoquen la memòria.
Trista corrua dels anys perduts,
dels anys que es poden perdre.
Però hi ha el verd del Sena.
Torno amb el bri verd del somrís
perquè hi ha el verd del Sena.
poema PERÒ HI HA EL VERD DEL SENA, de BERTOMEU FIOL, dins Continuació o represa dels poemets de Montsouris (Llibres de l'ossa menor, ed. Proa, 2007)
la fotografia és de Jose Gama (1000imagens.com)
la fotografia és de Jose Gama (1000imagens.com)
potser és un comentari que estava cantat, però no me'n puc estar: sempre ens quedarà París
ResponEliminaoichs! anava a dir el mateix (mira que sóc poc original, hehehehe)
ResponEliminaDe París al cel? (o era de madrid? ara no ho recordo)
És que sempre que es cita París a tots ens ve la mateixa frase al cap.
ResponEliminaGràcies per anar passant per aquí Jesús M., i Montse