Un sonet de Michellangelo

PER LA MORT DE VITTORIA COLONNA


Si amb el martell que aquesta pedra pica
espero treure alguna forma humana,
de l'artesà que la modela emana
el moviment que un altre vivifica.

Però el martell diví, que al cel reposa,
viu sol per ell i torna l'obra bella,
que cap martell no es pot fer amb una rosa,
sinó amb un altre fet de meravella.

Com que el seu dring té tanta fortalesa,
s'eleva enllà d'aquesta foneria
i em mena fins al cel i fins a on

m'és concedit forjar aquella escomesa
que va deixar sense acabar un bon dia
l'únic martell que vaig haver en el món.

Michellangelo Buonarroti DE LA MEVA FLAMA (ed. Òmicron, 2006), traducció a càrrec d'Israel Clarà