dilluns, 24 de maig del 2010

després de tot queda el record dels llocs...


Després de tot, queda el record dels llocs i
dels meus noms; de les cambres mirant cap a ponent
on les imatges del riu mai no es repeteixen a les finestres
i tots els embulls són consentits sobre els llits.

Al fons hi havia un armari de fusta amb un mirall
on la nostra roba canviava de perfum
per que els dies es vestissin sempre millor.
I, sobre la còmoda, en un mirall més antic,
la tarda reflectia algunes de les alegries de la infantesa.

No era la cambra de cap de nosaltres,
però hi tornàvem sempre amb la pressa
de qui desitja la flaire càlida i antiga
de la casa coneguda; com qui espera ser esperat.

Vaig pressentir, tanmateix, que no era a mi a qui esperaves:
una nit, et vaig demanar una manta en lloc d'una abraçada.


poema extret del llibre La casa i la flaire dels llibres, de Maria do Rosário Pedreira, traduit per Antoni Xumet Rosselló, Ed. EL GALL EDITOR, 2009


la fotografia és de Rosa Maria Borges (1000imagens.com)

2 comentaris:

  1. El poema és terriblement fantàstic. Vaig a veure si trobo més material de la Pedreira.

    ResponElimina
  2. Vaig trobar el llibre per casualitat (que és com es troben els bons llibres), regirant prestatges a la Catalònia. El llibre, al meu entendre, està carregat de poemes terriblement fantàstics (manllevant les teves paraules). Una troballa molt aconsellable (troballa, si més no per mi).

    ResponElimina