dissabte, 29 de maig de 2010

et peixeré en silenci... (de Pere Fons i Vilardell)




Et peixeré en silenci la meva solitud
si un dia véns i em temptes el tremolor dels llavis.
I la nit s'escalaixa darrera d'aquests vidres
on amollem els somnis i redoblem les cares,
tendrament, i t'enrampa el buit dels mobles tant rancis.
Els ulls se t'encabriten a mig camí dels arbres
i encara correries al llunyedar més dèbil.
I gàrgoles de l'ombra traspuen moviments,
rebotigues somortes, el balç del temps:
el teu bes i el meu vespre s'obren el cap al fons.


poema extret d' "Aquesta música porosa" de Pere Fons i Vilardell, Els llibres de l'Escorpí, ed. 62, 1977

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada