Una plaça, una font, un sortidor invisible,
una escola de monges i un home sense llar,
uns nois sense esperança a la porta d'un bar,
i una dona que enyora un futur impossible.
Un balcó on es podreix una vella persiana,
una parella jove que ha llogat un vell pis,
una gata perduda, un amant indecís,
un palmó que enfosqueix lligat a una barana.
Una música d'Àfrica, una noia de Xina,
una mare amb un nen que voldria més gran
i dos nois que s'abracen sota un cel tolerant.
Un home vell que espera, una tarda que fina,
dos petits futbolistes, una moto rabent
i una mica de boira que m'amaga la gent.
La plaça del barri, de Júlia Costa, dins La pols dels carrers (ed. Meteora, 2006)
Vaig estar dinant durant vuit anys en aquesta plaça, una freda carmanyola.
ResponEliminaes talment cada vers.
júlia, es preciós i real.
Guardo un plat de ceràmica que juntaré amb el teu poema.
gràcies Antoni, per una nou esquitx d'enyor.
Gràcies per la referència!!!
ResponEliminaHola Sandra, m'agrada que t'agradi, encara que no estic segur que la plaça de la foto es correspongui amb el poema de la Júlia. Vaig buscar una imatge que donés aquesta sensació de plaça on hi passen coses i vides. És un plaer tenir-te per aquí.
ResponEliminaJúlia, les gràcies te les he de donar jo a tu. Quan el vaig llegir per primera vegada, el poema em va transportar a alguns espais de la Barcelona Vella, que és un jo vaig viure força temps, encara que ja sé que la teva font d'inspiració devia ser alguna de les places del Poble Sec.
ResponEliminaGràcies a tu, de nou, i ens seguim llegint.