dissabte, 25 d’abril de 2009

Una obstinada imatge



UNA OBSTINADA IMATGE


El mar és una estepa blava i les onades

el camp espigolat on s’amaguen les hores

que ressonen al rellotge de la tempesta.

És dins aquest cel, també blau, que espero veure

l’arribada inevitable d’una imatge obstinada,

el contrapès del món que va emergint,

tenaç, de les ferides.



poema Una obstinada imatge, dins el poemari del mateix títol que sortirà publicat el maig del 2009

la fotografia és pròpia i és de l'illa de La Palma (2007)

3 comentaris:

  1. Aixi es com veig la ment, com una escullera de record.
    La imatge preciosa, i al poema li veig certa tridimensionalitat.
    per cert.. ja podía buscar el llibre!
    :)

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari, Sandra. El llibre havia d'haver sortit just després de Setmana Santa, però problemes editorials ho han impedit. M'agrada que li trobis un nosequè multidimensional ja que tot i la concreció del poema aquesta era, en part, la meva intenció.

    ResponElimina
  3. Magnífic poema. El llibre promet, ja l'espero llegir.
    Felicitats!
    Núria

    ResponElimina