UNA OBSTINADA IMATGE
El mar és una estepa blava i les onades
el camp espigolat on s’amaguen les hores
que ressonen al rellotge de la tempesta.
És dins aquest cel, també blau, que espero veure
l’arribada inevitable d’una imatge obstinada,
el contrapès del món que va emergint,
tenaç, de les ferides.
poema Una obstinada imatge, dins el poemari del mateix títol que sortirà publicat el maig del 2009
la fotografia és pròpia i és de l'illa de La Palma (2007)
Aixi es com veig la ment, com una escullera de record.
ResponEliminaLa imatge preciosa, i al poema li veig certa tridimensionalitat.
per cert.. ja podía buscar el llibre!
:)
Gràcies pel comentari, Sandra. El llibre havia d'haver sortit just després de Setmana Santa, però problemes editorials ho han impedit. M'agrada que li trobis un nosequè multidimensional ja que tot i la concreció del poema aquesta era, en part, la meva intenció.
ResponEliminaMagnífic poema. El llibre promet, ja l'espero llegir.
ResponEliminaFelicitats!
Núria