un bar amb piano

Al fons del bar sona un piano vell

i un vell cantant prova de fer-se entendre

dins la foscor, entre el fum i les veus,

on amants retrobats semblen novells..

En les cançons, la lletra no ho diu tot.

Com un lament, que a la fi es fa esgarip,

les notes van deixant un regust trist

d’amors que es van perdent en la tardor.

Trobo a faltar la veu d’un saxo: et veig

al meu costat i sé que poc seríem

si entre tu i jo la música es morís.

La teva pell frega la meva pell

i es va fent tard, tan tard que ens adormim

recordant nits amb so de piano vell.

Poema inclòs a "Passes discretes per la ciutat endormiscada" (Bubok, 2012)