dimarts, 9 de març de 2010

Potser la mort em persegueix...


Per entre la nuesa dels pollancres, so fred de campana.
Clavat molt fondo, el ganivet de l'ànsia.
Potser la mort encara em persegueix per dintre.


poema extret de La mort i la paraula, de Carles Camps Mundó, premi Carles Riba 2009 (edicions Proa, 2010)

2 comentaris:

  1. res hi ha pitjor que la mort per dintre

    ResponElimina
  2. Certament. Un poema escrit des de l'angoixa del dubte. El segon vers -Clavat molt fondo, el ganivet de l'ànsia- és absolutament corprenedor.

    ResponElimina