diumenge, 12 de juliol de 2009

Un sonet de Carles Riba



La nit volgué que fóssim nit
nosaltres mateixos, terrals
com l'ombra i com els animals
que erren nus, caçant el delit.

L'aire, del teu pit al meu pit,
es carregà de fondes sals:
corríem en fonts abismals;
enllunàvem illes d'oblit.

Pobra, entesa, la nostra vida,
segons la llum, s'era expandida
en una ardent obscura flor.

Tot canviava en l'Aventura:
si em miraves, no era jo;
si reies, no eres impura.



poema extret de SALVATGE COR, de Carles Riba (1952)
la imatge és de Jorge Soares

4 comentaris:

  1. M'he passejat pel teu espai i he gaudit molt amb tot el que hi he trobat. Jo també sóc una amant de la literatura i m'encanta Riba.
    Moltes felicitats!

    ResponSuprimeix
  2. Jo coneixia a Riba, pels certamens litearis,es a dir gens.
    Un sonet preciós.
    Deus estar de vacances col.leccionant moments, miratges,versos i històries.
    que vagi molt bé!.
    :)

    ResponSuprimeix
  3. Bona tarda, Antoni.
    He otorgat un premi a OBSTINACIONS, que pots recollir al meu bloc CD POESIA VERSUS.
    una abraçada.

    ResponSuprimeix