La nit volgué que fóssim nit
nosaltres mateixos, terrals
com l'ombra i com els animals
que erren nus, caçant el delit.
L'aire, del teu pit al meu pit,
es carregà de fondes sals:
corríem en fonts abismals;
enllunàvem illes d'oblit.
Pobra, entesa, la nostra vida,
segons la llum, s'era expandida
en una ardent obscura flor.
Tot canviava en l'Aventura:
si em miraves, no era jo;
si reies, no eres impura.
Escrits
4 comentaris:
Salut i versos!
M'he passejat pel teu espai i he gaudit molt amb tot el que hi he trobat. Jo també sóc una amant de la literatura i m'encanta Riba.
Moltes felicitats!
Jo coneixia a Riba, pels certamens litearis,es a dir gens.
Un sonet preciós.
Deus estar de vacances col.leccionant moments, miratges,versos i històries.
que vagi molt bé!.
:)
Bona tarda, Antoni.
He otorgat un premi a OBSTINACIONS, que pots recollir al meu bloc CD POESIA VERSUS.
una abraçada.
Publica un comentari