ENS ANEM desvetllant
en la mandra concisa dels matins,
mentre totes les coses es mantenen
al mateix lloc en què les vam deixar
just abans d’estimar-nos.
Ara, les hores
voldran precipitar-se
a les busques infreqüents dels rellotges
de casa i descriuran una litúrgia,
el cercle rutinari amb què bastim
les vides imprecises que alimenten
les breus conformitats de cada dia.
Poema "Conformitats", dins "Una Obstinada Imatge" (ed. Òmicron 2009)
Bonic poema, Antoni!!!
ResponEliminaTens un estil molt especial de definir algunes coses,que em reservo per mi.
ResponEliminaFas que alguna paraula que em costa dir perdi tota la seva percepció.