dilluns, 24 d’octubre de 2011

Quina plaent vesprada... poema d'Ibn Khafaja



Quina plaent vesprada al llit
em féu passar l'embriaguesa!
El llit el tinc ben fet i estovat
i em fa de cobertor l'ombra dels arbres;
la branca es vincla, i el colom esclata en cant;
lànguidament el sol decau cap a l'ocàs,
rebenta el tro, i el núvol escup blanc.

poema extret de Jardí Ebri,  tria del divan, d'Ibn Khafaja, traduïda per Josep Piera,  Edicions 62, 2007
la fotografia és pròpia: Cap al tard romà des de Vila Borghese

2 comentaris:

  1. Aquest poema jo l'he llegit al meravellós llibre "El jardí llunyà" també de Piera.

    ResponSuprimeix
  2. Hola Novesflors. Alguns poemes d'Ibn Khafaja han estat musicats i cantats de manera preciosa per Miquel Gil.

    ResponSuprimeix