Les meves pors, arreceradesal costat del teu cos,
buscant, de nit, proteccions
que el dia nega.
Mentre em perdo als teus braços
les hores es suspenen i transiten,
lleument, pels llimbs nus del vertigen.
Ara el desig prepara camins tempestuosos
per la carn inflamada, recorreguts
d'un trànsit
que la tardor no oblida.
la fotografia és d'Elsa Mota (1000imagens.com)
