dilluns, 4 d’abril del 2011

No és en la nit



No és en la nit
que et pren el fred del marbre
ni és en el fang
que modeles desitjos.
Del fred rocam
aprens l'urc i el coratge
davant l'esglai
d'onades erosives.

Sempre és hivern
al cor dels solitaris.

4 comentaris:

  1. Excel·lent metàfora: ser com el rocam davant el mar insistent i devastador, aguantant la lenta erosió que ens va empenyent dies i anys. El fred, l'hivern, ens remet a la soledat, però la vida insisteix a ser viscuda.

    Una abraçada,
    Eduard

    ResponElimina
  2. Gràcies, Sandra.
    Gràcies Eduard, m'agrada el comentari: la vida insisteix a ser viscuda.

    ResponElimina
  3. Però Antoni, de vegades, a l'hivern surt un solet que escalfa per dintre... deu ser això que dieu (que m'ha agradat molt, també, a mi) que la vida insisteix a ser viscuda.

    ResponElimina