dilluns, 21 de març del 2011

Des del balcó (poema presentat i recitat a la II mostra oberta de poesia a Alcanar)

Podem imaginar que aquesta mar
absent conté la boira i que hi ha un mar
perdut endins la boira. Resseguim
un horitzó des del balcó des d’on
tot ho mirem, prenent certa distància,
i acaronem en somnis, imprecises,
les línies que s’amaguen on comença
el foc. Ens hem buscat i hem obtingut
només el discutible
plaer de compartir la incoherència.

4 comentaris:

  1. Un plaer tornar-te a saludar, i fins la propera, no?

    ResponElimina
  2. Molt bon poema, des de la meva incoherència vital, felicitacions!

    ResponElimina
  3. Jesús M., fins la propera. Sempre és un plaer anar-nos trobant.

    ResponElimina
  4. Gràcies Júlia. Què faríem sinó fos per la incoherència??

    ResponElimina