dilluns, 13 de desembre de 2010

Després de la pluja

Ara ha deixat de ploure, però saps
que no n'hi ha prou per fer-nos obrir portes:
ens ho mirem de lluny, amb una mandra
que surt del més pregon dels nostres ànims.
Asseguts al sofà passem les pàgines
d'un llibre on ballen lletres i caràcters
sense sentit, invocacions profanes
a déus perduts al fons d'una pregària.
Ara ha deixat de ploure al món de fora
i ens entestem a dir que som feliços,
mentre passen les coses com passaven
i seguiran passant els anys que venen.
Nosaltres, al sofà, ens mirem programes
que ens fan sentir més bons o menys captaires.

 poema Després de la pluja, dins UNA OBSTINADA IMATGE, ed. Òmicron 2009
fotografia extreta de 1000imagens.com

1 comentari: