dimarts, 6 de juliol de 2010

Retorn a la poesia, amb Maria Àngels Anglada


No he donat a cap altre les claus d'aquest tresor
que mai no ha estat ben meu, ni en altres braços
he escampat els pocs dons amb què et rebia.
Te'n vas anar amb passes tan subtils
i tan sense remor vas oblidar-me
que el qui vingué després el teu rostre va prendre
com el vell déu la nit que engendrà Hèracles
amb figura robada i els seus besos ardents.
Només molt fugaçment una altra fesomia
d'ulls no tan clars i somriure més fàcil
vaig veure al rostre que em semblava el teu,
i tant vaig enyorar-te com enyoren la nit
els jardins fatigats de massa resplendor.
Com tu sense brugit, sé que ara torno a tu,
amant antic, isard d'altes carenes:
en tots a tu et cercava, innocent infidel.



poema RETORN A LA POESIA, de Maria Àngels Anglada, dins Poesia Completa, edicions Vitel·la, 2009

4 comentaris:

  1. de Maria Àngels Anglada en tinc més d'una, i més de dues, publicacions. Sobretot em fan feliç els seus Relats de mitologia i els Retalls de la vida a Grècia i a Roma. Aquest és un poema excel·lent, d'una artista important en la nostra cultura. gràcies :)

    ResponElimina
  2. Hola Clídice, una artista important de la nostra cultura, com bé dius, i potser molt menys valorada (com massa sovint passa!)del que es mereixeria. M'agrada anar descobrint (o redescobrint) aquestes petites perles i compartir-les.

    ResponElimina
  3. La recent publicació de la Poesia Completa de la Maria Àngels Anglada -fa uns mesos- no ha tingut el ressò que una poeta del seu calibre mereix. Crec. És nítida, assequible i sublim alhora!. Gracies per regalar-nos aquest "retorn a la poesia".

    ResponElimina
  4. Si haguéssim de qualificar el ressò diríem que n'ha tingut entre poc i molt poc, Isabel. Per això val la pena que, de tant en tant, ens fem aquests "regals".

    ResponElimina